La Garlopa Diaria

30 julio 2008

L’alba d’una nova era per a l’Espanyol

Dimarts 29 Juliol 2008
RCD Espanyol

L’alba d’una nova era per a l’Espanyol

per Guillem Balagué


(…)Actualment em trobo a Barcelona on, entre d’altres coses, m’he estat posant al dia amb els meus amics i també he tingut l’oportunitat de participar en un parell d’actes organitzats pel meu equip, l’Espanyol. Vaig ser convidat a parlar a la trobada de la Penya d’Argentona la setmana passada (es pot veure una foto meva al costat de un dels més emblemàtics jugadors de l’Espanyol dels últims temps, Dani Solsona).

Aquesta serà una gran temporada per a l’Espanyol i, bastant literalment, l’alba d’una nova era per a tots nosaltres, l’any en el qual ens mudarem definitivament a un nou estadi en el qual realment puguem pensar com la nostra casa: una cosa que és realment important per a un club de futbol i els seus aficionats i tots ens sentim ja molt emocionats amb el que ha de venir.

Gran part de la identitat d’un club de futbol es basa en el desenvolupament per part dels aficionats d’un fort llaç emocional amb aquest particular espai que anomenem camp propi. Això és una cosa que, com seguidors de l’Espanyol, no hem tingut en els últims onze anys – com s’explica en el vídeo- des que ens vam mudar des del nostre antic camp, l’Estadi de Sarrià, en 1997.

Molts aficionats recordaran la nostra antiga casa per haver acollit un bon nombre de encuentros memorables durant la Copa del Món de 1982, així com pel lloc en el qual Paolo Rossi va aconseguir el seu famosos hat-trick en la victòria d’Itàlia sobre el Brasil, en un partit al qual els carioca encara es refereixen com “El Desastre de Sarrià”.

Per a nosaltres, de totes maneres, Sarrià era la nostra casa, i des que ens vam veure forçats a abandonar-lo a causa de pressions financeres, la nostra base ha estat l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquest estadi ens ha donat un molt bon servei, però va ser construït al 1927, reconstruït per als Jocs Olímpics de 1992, i no va ser ideat com estadi de futbol. A més, no és un lloc que puguem creure realment nostre.

No obstant això, tot canviarà, i el febrer de 2009, a mitja nova temporada, l’Espanyol es mudarà a un flamant, construït a aquest efecte, estadi de futbol a Cornellà-El Prat. La nostra nova casa serà un camp d’última tecnologia, amb capacitat per a 40.000 persones, al dia amb els requeriments de la UEFA per a infraestructures amb estatus d’elit.

Dissenyat per l’arquitecte Joan Tusell i el dissenyador Salvador Alonso, la nova arena de l’Espanyol combinarà una pista de futbol juntament amb un complex comercial, també amb la prioritat de respectar al màxim el medi ambient. L’estadi tindrà panells fotovoltaics en el sostre (panells solars per a vostès i per mí) que convertiran l’energia solar en electricitat, així com un sistema que reciclarà l’aigua de la pluja. Pendent de l’aprovació final de la UEFA, aquest nou estadi podrà acollir partits de competició europea.

El projecte l’està finançant el propi club, sense ajuda pública, i això ha tingut lògicament un impacte a l’equip en les últimes temporades. Com a conseqüència, l’economia ha hagut de ser estricta, i no hi han hagut els aportaments necessaris per reforçar la plantilla. Molts recordaran que durant la passada campanya vam estar molt poc fiables i que, després d’estar en tercer lloc al gener, vam entrar en caiguda lliure i vam acabar la temporada a mitja taula. De totes maneres, donada la situació financera del club, aquest és el lloc on estan les nostres aspiracions en aquest moment. Estem prop d’aconseguir grans coses, però encara no ha arribat aquest instant.

No obstant això, ara tenim multitud de raons per mirar al futur amb optimisme: encara no tenim els diners necessaris per invertir a la plantilla, però mentre escric això, tots els nostres jugadors clau i les nostres estrelles segueixen en el club. Després de tot, estem en plena transició, i no hem d’oblidar això. Els jugadors se n’aniran, esperem que per una bona quantitat de diners, i arribaran d’altres, renovant les il•lusions. “Tintín” Márquez ha estat nomenat el successor de Valverde i es tracta d’un entrenador que coneix el club des de dins. Ell és un ‘Home de l’Espanyol’ que coneix quina és la situació, en quin lloc es troba, i què és el que s’ha de fer.

Encara hi ha un temps fins que la nova temporada comenci, i els jugadors poden anar i venir, i passi el que passi, tenim multitud de raons per a l’optimisme. Els seguidors de l’Espanyol no han d’oblidar com podem de bons ser –recordem les victòries davant el Sevilla i Reial Madrid de la temporada passada- recolzem al nou entrenador i, com es diu en el vídeo, pugem a bord, com abonats del club, i siguem part d’aquest nou alba que comença amb l’imminent trasllat a la nostra nova casa. No puc esperar més…

Aquest és un extracte de l’article publicat en la pàgina web de Guillem Balagué. Per llegir l’article, faci click aquí: www.guillembalague.com.